Primero de Mayo de 2009

Hui m'he alçat amb ganes de participar de la mani del treballador i he anat cap al migdia a la plaça de Maig (Masho per als autòctons), lloc on tots els dies són ideals per fer una reivindicació. La meua sorpresa ja venia des de casa perquè no sentia cap enrenou i perquè ahir al matí ja hi hagué un aplec de la CGT (els sindicats afins al partit dels K – de Kirschner, presidenta del país i expresident-), que amb petards, timbals i trons em van fer recordar les falles valencianes...

Doncs bé aquestos (els pro-K) van celebrar el primer de maig el 30 d'abril i en el discurs dels dirigents sindicalistes només quedava una consigna clara: la votació massiva al partit justicialista (K) en les eleccions presidencials del 28 de juny*. Els de l'esquerra havien quedat per més tard i sense encartellada prèvia. Així que no m'he enterat. El q si que he vist han estat els preparatiu: una pancarta que quasi tapa “la casa rosada” (com la moncloa però sense aposentos, els K viuen en una altra mansió, a 30km de la capi). A la tarda he llegit la notícia a la premsa digital.

(imatge del dia a una pizzeria "feriada" de Vuenosairez)

Jo he aprofitat per fer una ullada i veure com és el primer de maig als barris de la ciutat: san telmo (el meu), microcentro (on esta la plaça de maig i la zona econòmico-política) i recoleta (el barri “pijo”). He anat a recoleta perque allà hi ha bons jardins on està la prohibició explicita de l'entrada al parc amb gossos (el nivell de civisme porteño és de lo més baix), amb la qual cosa m'he pogut estendre bé a la gespa per estudiar tranquil (la setmana vinent tinc exàmens parcial). Doncs bé, pel camí he vist que no tots els comerços tancaven avui. Hi havia forns, cafeteries, estancs i kioscs oberts, així com algun supermercat de xinesos i les cadenes del McDonald's i altres fast foods (d'estos últims ja m'ho esperava, quina vergonya donen les transnacionals!!!) i a banda dels treballadors d'aquestos comerços i dels serveis públics de torn; els que tampoc han pogut anar a la mani de la vesprada han estat el sector de “los nadies”: els pobres q es passen el dia venent coses pel carrer, demanant almoina, així com els treballadors de les obres que el govern de la ciutat té en marxa (aclarisc de pas, que tots els que he vist eren “indiecitos” i que estem en campanya electoral!).

I bé, passejant passejant he arribat a un lloc on els que hi viuen ni treballen, ni treballaran: el cementeri de Recoleta. (:-P)

I com q m'he passejat per allà entre tombes de generals i altres compadritos porteños vos pose unes fotos dels meravellosos xaletets que tenen (semblen carrers de veres)...

i el q més m'ha agradat el de la família arcade-oyarvide (no té un aire a la Sagrada Família gaudiniana?)

*dia de l'alliberament gai, lesbià, trans i bisexual a l'hemisferi nord.

ale besets... demà més.